CA LA JEPA 2008

Un any mes en Jordi Barbany ens obre generosament les portes de la seva fantàstica masia, refugi de pau entre els boscos garrotxins a l’abric de la serra de Finestres. Un any mes, la gent va apareixent: en bici, en cotxe, en moto, en furgo i en vol directe des d’Atlanta. La qüestió es reunir 20 persones –tot i que n’hi ha que no arriben a coincidir. La llista de privilegiats es compon del següent personal (i si m’he deixat algú, les meves disculpes):

Jordi Barbany Sarah Glòria Tiro Isa Figo Marta Pol Nuri Anna Marc Gemma Núria Cinta Berta Jepetto Peretes 1001 Crus Irene

Fallen l’Àlvar, que ha de fer de cangur d’un gat, i en Pep i la Guida que són a l’altra banda del món (i no han seguit l’exemple de l’home-vespa), entre d’altres.

Com sempre, la gent va i ve; poca activitat (excepte els escaladors), cosa que de fet és normal, però aquest any s’ha vist agreujada per factors climatològics adversos; menús de ranxo i de post-guerra gens saludables amb grans contribucions de la Irene, la Núria i l’Anna (a la que deixen sense cereals); iogurts de soja a dojo per a sucar-hi galetes i frankfurts; partida d’Scattergoris casolà; crits; ermites; pilar de quatre al gorg de les bruixes, i un intent de badmington no gaire reeixit.

De cara al proper any, i per estalviar temps, es pot fer una llista de les coses que cal fer obligatòriament en una estada a Ca la Jepa:

  1. Vomitar
  2. Parlar de castells 23’55 h al dia (en somnis també compta)
  3. Menjar galetes amb mostassa i després queixar-se que l’aigua de Sant Aniol dóna mal de panxa.
  4. Ocupar el Terror Verde en algun punt de l’estada. I demostrar la necessitat de conservar el sofà.

  1. Dedicar-se a la fitofilia, zoofilia, pedofilia o qualsevol altra filia que a un se li acudeixi.
  2. Cura de son.
  3. Menjar a tot hora (i si pot ser combinant aliments incompatibles).
  1. Moure llenya amunt i avall.
  2. Rajar de tots els arreplegats haguts i per haver de la història de la colla, dels Ganàpies, dels castellers de Vilafranca, els Cap grossos, els Minyons, els Xicots... etc, etc, etc...
  3. Pronunciar, com a mínim tres cops al dia la paraula Perpinyà.
  4. Si ets noia, despullar-te perquè els arbres et parlin.
  5. Anomenar els masovers per posar nerviós el Jordi.
  6. En cas de dir-se Jordi Barbany, demanar dret de cuixa.
  7. Moure’s a velocitat més lenta del normal.
  8. Desistir de muntar qualsevol activitat que exigeixi llevar-se d’hora i mobilitzar tota la penya.
  9. Haver tingut un animal de companyia que hagi patit una fi poc convencional.

 

          

17. Pujar com a mínim a una ermita.

Sant Cebrià

18. No bufar
19. Portar un pijama, uns mitjons, unes sabatilles o una peça de roba estrambòtica.
20. Anar demanant mosquetons de seguretat a la gent.
21. Fer un pilar de quatre en el terreny més inestable possible, i si pot ser, plovent.


22. No marxar mai sense contribuir a recollir.
23. Cantar cançons arreplegades.
24 ...
25 ...

Gràcies, Jordi! I fins la propera trobada.

Se’n va el caimà, se’n va el caimà, se’n va el caimà pel marge…

Tornar a inici