Si no teniu mai la possibilitat de viatjar a algun lloc exòtic i remot, tipus Àsia o el Carib, per falta de temps o pressupost, existeix una alternativa casolana, propera i barata, el més semblant a un indret remot amb aire exòtic que trobareu a Catalunya: El Delta de l’Ebre.
Arrossars, palmeres, poblets perduts de cases blanques amb roba estesa al mig del carrer, carreteres estretes i solitàries sense senyalitzar que voregen camps i canals, aus de tot tipus, transbordadors per a creuar el riu... El Delta és una plana immensa de 320 km2 embolcallada per les serres del Montsià, els Ports, el Cardó i Tivissa i pel mar Mediterrani, on encara es pot degustar aquell aire de tranquil·litat rural, aquell retorn a un temps passat i desaparegut que avui en dia ens en anem a buscar a l’altra punta del planeta a risc d’enxampar Malària i la trombosi del turista encaixonats en seients d’avió durant 12 hores.
No hi anireu pas a fer muntanya, al Delta: el punt més alt és un turó de cinc metres sobre el nivell del mar. Les coses típiques aquí son anar a observar ocells als miradors de les llacunes, navegar, pescar silurs, menjar arròs i peix, fer Kite-Surf a la barra del Trabucador (aprofitant el vent i la llacuna interior de la Banya) i passejar-se en bicicleta -si és possible, que no sigui una bicicleta de passeig holandesa sense marxes-. No oblideu encoixinar-vos bé el cul...

A l'esquerra: La barra del Trabucador, que amb el vent en contra i la sorra no ho deixa fàcil als pedaladors. A la dreta: la barcassa que creua el riu entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, una de les poques que encara queden a la zona. Entremig: algun punt del Delta, entre aquí i allà.

A l'esquerra: l'Illa de Buda, a l'Ebre. A la dreta: Cambotja (entre Phnom Phen i Siem Reap). Tampoc és tan diferent... Oi?

Acabem amb un dinar d'arròs i marisc a Poblenou del Delta, un poble enmig del no res, amb aire mig caribeny i aquella sensació "pre-Katrina" que transmet tota la zona.