Aquest és un viatge que no recomano. L'Equador no em va entusiasmar, bàsic ament per la gent - que només pensa a treure't la pasta - i les músiques horteres que sonen per tot arreu. És una opinió personal. De tots els viatges que he fet és l'únic que no repetiria. És clar que té coses maques, els volcans, la selva amazònica, el casc antic de Quito, el parc nacional Cajas, la reserva natural d'El Angel. Però en general, no em va tocar cap fibra.
El Parc Nacional Cajas, situat a l'oest de Cuenca, entre 3.150 i 4.450 metres d'altitud, té una extensió de 28.808 hectàrees. S'hi poden identificar 232 llacunes, quasi totes elles formant una cadena de llacs i rius. El seu origen geològic es remunta al període quaternari. És possible notar-hi els efectes de la glaciació en les valls en forma d'U.
|
|
Entre la vegetació del parc destaca la Quinua, un arbre que només es troba aquí, i que és l'únic del món que creix a aquesta alçada. És un arbre preciós d'escorça vermella que es pela a capes fines, com paper de fumar, i que s'aglomera formant boscos molt frondosos dins el parc. |
|
|
|
|
En algunes zones de l'Equador, els agraden els colors llampants, com es pot comprovar en aquesta foto del mercat de Gualaceo, prop de Cuenca.. |
O per aquestes llanes de teixir
d'una parada del mercat de Saquisilí, prop de Latacunga. |
El Cotopaxi,
el volcà actiu més alt del planeta, amb 5.898 m. Cada cop que entra en erupció
destrueix la ciutat de Latacunga. L'última va
ser el 1904... Actualment es troba en alerta groga.
|
La Sònia i jo vam enganxar el pitjor dia per pujar fins al refugi del Cotopaxi. Feia un fred inhumà, un vent que tombava- evidentment en contra-, pedregava i plovia tot alhora i "el hongo" (la massa de núvols que s'havia escarxofat damunt del cràter) no ens deixava veure res ... Vam arribar fins al refugi, a 4.800 metres, però no vam poder anar a visitar la glacera... Era un suïcidi. |
|
El
Tungurahua, 5.020 m. Els nadius el consideraven la mare de la seva civilització
(El pare era el Chimborazo, el més alt del país, actualment inactiu).
Des de fa uns anys es troba en erupció permanent, amenaçant constantment
l'agradable i turístic poble de Baños del Agua Santa, anomenat així pels
múltiples banys termals, conseqüència directa de l'activitat volcànica.
El cràter fumejant del Tungurahua s'ha convertit
en un dels atractius turístics dels centenars de visitants que acudeixen a Baños ignorant que en qualsevol moment
la mama pot esclatar. (Evidentment existeix un pla d'evacuació per quan
arribi el l'hora -tot i que jo no me'n refiaria gaire)
|
A la província d'Imbabura hi trobem El Cuicocha, 3.377
m, un altre volcà, que encara que estigui ple d'aigua, presenta activitat:
emanacions de gasos i de vapor entre les dues illes -Yerobi i Wolf-. El
passeig al voltant de la llacuna és una bonica excursió, tot i que s'ha d'anar
amb comte perquè "los indígenas te asaltan" segons els treballadors del
parc.
 |
Las Lagunas del
Cuyabeno, a l'Amazònia Equatoriana, una reserva natural plena de campaments
per turistes on l'única manera d'accedir-hi és amb canoa. |
El Convent de San Francisco, al casc
colonial de Quito, la capital Equatoriana, a 2.800
m. sobre el nivell del mar i envoltada de volcans.
I una mica més avall, el centre modern, amb l'avenida Amazonas com a
artèria principal.
