UNA VOLTA PER ESPAÑA I PORTUGAL
Agost 2006
Ja hem tornat del nostre periple per las Españas... I em direu... Què no anaves a Portugal? Sí, però per arribar-hi en cotxe cal creuar la península sencera, i naltros en ho vam decidir prendre amb calma i esperit explorador.
Vam donar més voltes que una sènia i li vam afegir 4.000 km al Clio de l’Anna Escartín, al maleter del qual, tot i semblar impossible que hi cabés res més... a cada lloc on passàvem feia espai per algun que altre record.
A veure si endevineu en quina ciutat castellana es troba aquest carrer?
No? Una pista?
Sí, exactament... Salamanca!!!! On si no l’España profunda trobaríeu un aparador així?
|
Hem creuat varietat de paisatges – deserts, oasis, boscos-, climes, denominacions d’origen, estils arquitectònics i carreteres.
Ancha es Castilla |
|||
Un arc de Sant Martí sobre Burgos
|
||||
Del desert de las Bárdenas de Navarra a l’Oasi exuberant del Monasterio de Piedra, a l’Aragó.
|
Una cova espectacular on, refugiar-se de la pluja és totalment inútil |
|||
|
|
|
|
|
De todo un poco, vaja. |
||||
Del Duero a l’Ebro hem fet cultura, gastronomia (del bacallà a natas a la morcilla de Burgos), ciència (als jaciments d’Atapuerca ens hem familiaritzat amb els Homo Antecessor), història (de Burgos a Belchite – al front d’Aragó), hem constatat que el Camino de Santiago sembla la Rambla, i sobretot, hem fet l’idiota que se’ns dona molt bé.
|
|
|
|
|||
|
|
|||||
O no? |
||||||
Un campanar Mudejar a Calatayud, Aragó |
La vil·la medieval de Covarrubias, Burgos. |
El poble vell de Belchite, Aragó, que és com el poble vell de Corbera d’Ebre però més gran i més destrossat... |
||||
I Portugal què? Ja va, ja va. Un país manuelino i peculiar. De gustos i especialitats particulars:
El que pots trobar en una licoreria |
Un forn d’Amarante, amb la típica pasta local... Se la regalen uns als altres per Sant Gonzalo. |
El que més ens va agradar del Nord és Porto, una ciutat amb un ambientillo de barri portuari decadent, amb mariners portuguesos (que segons la Yolanda fan por), carrerons costeruts que s’enfilen serpentejants des de la Ribera del Duero, els joves llançant-se al riu des del pont de ferro, les barques amb les botes de vi, les casetes de colors... L’ambient ideal perquè de qualsevol cantonada n’aparegui el Corto Maltès xiulant un fado. O Sandeman, el rei dels vins de Porto, amb la capa i el barret...
|
|
|
A l’aigua! No hi ha límit mínim d’edat... |
Els estenedors públics del safareig d’Afurada... Un safareig públic construït per l’ajuntament l’any 1993... |
A l’altra riba del Duero, Vilanova de Gaia, llar de tots els cellers de vi de Porto, una mena de moscatell embafós.
Carregades de vi, tovalloles i altres enseres, tornem cap a casa, Catalunya.
No ha estat el més exòtic dels viatges però ha tingut la seva gràcia.
I és que val la pena sortir del pou de tant en tant.
