Setembre - Octubre 2005
Un dels meus viatges preferits en la col·lecció: indrets fantàstics, gent amable i simpàtica, molt ben muntat per als motxillers i bon menjar a tot arreu... Això sí, amb bastonets.
La Badia de Ha Long
Comencem la nostra ruta a la caòtica ciutat de Hanoi, de carrers estrets i especialitzats per gremis: els sabaters, els ferreters, els sastres, els fabricants de PVC... Motos per tot arreu, a totes hores, soroll, pluja i xafogor. M'encanta...
Una venedora a la porta del temple de la Literatura, Hanoi. |
I de Hanoi, anem a Ha Long. |
La badia
de Ha Long, centenars i centenars d’illots.... Sortir a coberta pel matí
enmig d'aquest paisatge no té preu... O més aviat sí:
35 dòlars, tot inclòs excepte begudes.
L’exprés de la reunificació ens du fins al centre del país. Hue, la ciutat de les tombes imperials al riu Perfum, i Hoi An, la ciutat dels sastres i els dissabtes sense trànsit, una petita joia de regust colonial... Totes dues patrimoni de la humanitat
El pont japonès, al casc antic de Hoi An
Hoi An
La Ciutat Prohibida dels emperadors Cham, a Hue, en un dia especialment calorós.
A la iguana del Gaudí li cauria la cara de vergonya al costat de l'autèntic drac Sheron del trencadís, al jardí d'una casa de reunions xinesa de Hoi An.
A Dalat, a les muntanyes centrals, sobrevivim a la cata de
vins locals
I al transport local...
Les cascades de Pongour, les segones més grans d'Àsia
Arròs, el producte estrella del país
Saigon, shit, I'm still only in Saigon. M'encanta fer servir aquesta frase.
Caos motoritzat de les 6 de la tarda i esmorzar tradicional de Pho, a les 7 del matí. Molta calor a totes hores. A Saigon - alias Ho Chi Min city- rebem notícies que al Nord del país un tifó està fent estralls.
I al transport local...
Les cascades de Pongour, les segones més grans d'Àsia
Arròs, el producte estrella del país
|
|
Saigon, shit, I'm still only in Saigon. M'encanta fer servir aquesta frase.
Caos motoritzat de les 6 de la tarda i esmorzar tradicional de Pho, a les 7 del matí. Molta calor a totes hores. A Saigon - alias Ho Chi Min city- rebem notícies que al Nord del país un tifó està fent estralls.
|
|
Una visita als túnels de Cu Chi i el museu adjacent amb la seva col·lecció de trampes medievals amb que van guanyar la guerra a la primera potència mundial. |
This is the end, beautiful friend.. . No para de venir-me al cap la cançó dels Doors. L'última parada a Vietnam és el Delta del Mekong, 39.000 km quadrats d'aigua i arrossars, barques i mercats flotants. On tot és Good for the ladies, segons el Kwan, el nostre guia. Hem contractat un tour a Saigon per fer el delta i ens hem unit a un grup variat de turistes. El mercat flotant de Cai Rang, on el gènere s'anuncia penjant-lo d'un màstil al vaixell. Aquí, una parada de verdura. |
|
Els ponts de mico que els habitants del delta fan servir per travessar els seus innombrables canals. |
Nens nedant pels canals i gent per totes bandes. Vietnam té 89 milions d'habitants! La principal activitat econòmica és el cultiu d'arròs però no l'única: anem a visitar una granja de cocodrils, o millor dit, futures bosses. |
|
|
|
El temple i la posta de sol al Mt. Sam, a la frontera
amb Cambotja |
Ens acomiadem del Vietnam pujant al Mt.Sam, amb una posta de sol espectacular sobre els camps inundats. El Delta es troba en el seu punt àlgid i el Mekong escup 38.000 metres cùbics d'aigua per segon cap al mar de la Xina!
I en vaixell, remuntant el poderós riu, entrem a Cambotja.
La duana bananera, bananera, però bananera, de Cambotja, al Mekong.
|
|
Els Camps de la Mort del Khmer Roig, una pàgina negra en la història de Cambotja... i les Nacions Unides. Per sort, com diu el cartell, ja no necessiten armes i Cambotja ara es recupera d'anys de conflictes i horrors.
Compten amb un gran as a la seva màniga, un as de mil anys d'antiguitat:
Sortida del sol a Angkor Wat
Acabem el viatge de manera espectacular: els temples d'Angkor són una autèntica meravella. No és estrany que rebin més d'un milió de visitants l'any. L'antiga capital de l'imperi Khmer és ara un complex de cent kilòmetres quadrats de temples i fortificacions engolits per la selva. Al·lucinant.
Ta Prom, on els arbres abracen les runes i hi estenen les arrels com cera fosa d'una espelma.
La posta de sol des de Phnom Bakkeng és tot un clàssic.
Val la pena pujar fins aquí per veure com la llum del capvespre cau damunt la catifa verda de la selva.
 |
|
|
|
|
L'arbre de Tomb Raider,a Ta Prom i el temple de Preah Khan. Les runes,
la calor i els sons de la selva són una gran combinació.
És com ser dins una escena d'una pel·lícula d'aventures.
Bayon, el temple de les mil cares
Els temples d'Angkor ara mateix deuen ser com Egipte devia ser ara fa quinze anys: es pot entrar a tot arreu, pujar per totes les escales -estretes i verticals-, ficar-se dins tots els racons...D'aquí uns anys estarà tot amb pasarel·les, vidres, baranes i accessos restringits. Però de moment, gaudim del privilegi i ens enfilem a tot arreu.
L'avió de Bangkok Air que ens du de Siem Reap a Bangkok
Els meus companys de viatge, un grup que es podria etiquetar com a "casa fundada el 1973" són: l'Àgata, el Dani, la Montserrat i el German.
PD: El fons de la pàgina és l'estela d'una de les tombes del temple de la literatura de Hanoi
Tornar a la pàgina principal.
Bayon, el temple de les mil cares
Els temples d'Angkor ara mateix deuen ser com Egipte devia ser ara fa quinze anys: es pot entrar a tot arreu, pujar per totes les escales -estretes i verticals-, ficar-se dins tots els racons...D'aquí uns anys estarà tot amb pasarel·les, vidres, baranes i accessos restringits. Però de moment, gaudim del privilegi i ens enfilem a tot arreu.
L'avió de Bangkok Air que ens du de Siem Reap a Bangkok
Els meus companys de viatge, un grup que es podria etiquetar com a "casa fundada el 1973" són: l'Àgata, el Dani, la Montserrat i el German.
PD: El fons de la pàgina és l'estela d'una de les tombes del temple de la literatura de Hanoi
Tornar a la pàgina principal.