MADAGASCAR
|
|
Madagascar és un país de contrastos, de misèria, de paisatges tan
variats que sembla que canviïs de continent cada
cop que et desplaces d'una banda a l'altra. La Costa Oest és Àfrica, l'Est
és Àsia i l'altiplà central -trist i desforestat-,
és Sudamèrica. És un país que agonitza per culpa de la
desforerstació i la sobreexplotació dels recursos naturals. És el
país dels Lèmurs i dels camaleons, però totes les
espècies endèmiques de l'illa, animals i vegetals, es troben amenaçades
per la sobreexplotació dels recursos. És un país de gent alegre, però pobra,
que es concentra en els suburbis ronyosos de Tana, Antsirabe, Fianarantsoa
i altres ciutats. Un país on et jugues la vida cada cop que agafes un transport
públic.
 |
 |
Els nens d'Andasibe, un poble de fusta que s'alça damunt un fangar al mig de la selva. Recorda un poble típic de western però en versió africana. A pocs quilòmetres s'hi troba el Parc nacional d'Andasibe Mantadia, conegut com la reserva Périnet, llar de l'Indri, el lèmur més gran dels que encara sobreviuen.
L'única màquina de ferrocarril que encara funciona a Madagascar
uneix la ciutat de Fianarantsoa, a l'altiplà central -pobre, desforestat,
àrid i miserable-, amb Manakara, a la costa de l'oceà Índic -verda i humida,
on els arrossars conviuen amb les plantacions de cocoters a la vora del
mar-. Per anar de la misèria més absoluta fins a aquella mena de paradís
tropical vora el canal des Pangalanes, la màquina i els seus tres vagons
han de creuar la selva, aturant-se en les petites aldees del camí, cobrint
un trajecte de 170 km. en unes 10 hores. En aquestes petites aldees, l'arribada
del tren és tot un esdeveniment celebrat per tots els habitants de les rodalies,
que s'agombolen a l'estació per curiositat o per vendre els seus variats
i diversos productes alimentaris. Possiblement per a molts, aquest tren
que passa un dia d'anada i un altre de tornada, és l'única possibilitat que
tenen de guanyar-se alguns calers. Els turistes, que ocupen l'únic vagó
de primera, desobeint completament totes les normes de sanitat recomanades
als viatgers, s'afanyen a tastar, comprar, devorar i fruir l'amplia oferta
de samoses, fregits, embotits, productes carnis i fruites tropicals com
bananes, papaies, pinyes, xirimoies, mangos, litxis...
La platja de Manakara al capvespre
Nens i grans saluden amb entusiasme, des de les vores de les vies o des dels arrossars una mica més enllà, el pas de la màquina fumejant. I el paisatge és esplèndid: turons frondosos coberts d'arbres; cascades; rius; ocells; lèmurs; pujols atapeïts de ravinalas, les palmeres del viatger, amb forma de ventall; camps d'arròs i petits poblats emergint entre la verdor; dones vestides amb mocadors de colors llampants i alegres… I, a mesura que s'acosta al mar, el paisatge s'anava tornant cada cop més asiàtic i la selva és substituïda per extenses plantacions de palmeres. Finalment, després de creuar la pista d'aterratge de l'aeròdrom, el tren s'atura a l'estació colonial de Manakara, on, només baixar, la xafogor se t'enganxa a la pell. Això és l'hivern tropical. I a la porta de l'estació, l'horda de Pousse-pousse s'abraona sobre els turistes sense pietat amb la cantarella "madame le pousse, monsieur le pousse", l'únic element que et recorda que encara ets a Madagascar.
Un altre punt fort del viatge és la baixada del riu Tsiribihina en mekoro. Tres dies dins una canoa de fusta amb un guia natiu, dues nits acampant a la vora del riu i contemplant fantàstiques postes de sol com aquesta
Les vores del Tsiribihina són un espectacle continu de gent
L'última vespre de riu vam arribar a un petit moll on ens esperava un
carro de bous que ens va dur entre camps fins una aldea de cabanes sense
llum elèctrica. S'havia fet fosc (el sol es pon a les 6) i ens vam haver
de quedar a passar la nit en unes cabanes, a la llum de les espelmes. Per
anar al bany havies de creuar mig poble i la dutxa era un bidó d'aigua col·locat
darrera la cabana, al costat de la tanca de canya del pati, des d'on anaves
saludant tots els vianants que passaven pel carrer mentre et dutxaves.
A Belo-sur-Tsiribihina. I allà vam trobar una parella de bascos amb un quatre per quatre que ens ur fins a Morondava,
a la vora del canal de Moçambic.
|
|
Pescadors del manglar de Morondava
L'espectacular Avenue des Baobabs, a la carretera entre Belo i Morondava.